Vistas de página en total

google analytics

domingo, 9 de julio de 2017

Educadors i educadores 25 anys després


La memòria acostuma a fallar i cada cop sabem amb major certesa científica que els records (que literalment fan reviure els mateixos circuits neuronals que d'antuvi) sovint es van reconstruint amb el temps amb capes i mes capes d'invencions personals involuntàries. Potser per això és molt saludable poder compartir-los i reviure'ls  de nou amb aquelles persones que en un moment de la nostra vida ens van acompanyar en alguna part del camí. I és precisament això el que ahir vam fer els antics companys i companyes de la primera promoció dels estudis d'Educació Social de la Universitat de Barcelona en una nit màgica que un bon grup vam anar allargant fins a trenc d'alba, com en els bons temps.

Potser molts de nosaltres ja ens havíem anat veient en alguna trobada anterior però el fet d'aplegar-nos tanta gent com enguany en un any per a celebrar els nostres inicis universitaris allà per un llunyà 1992  va resultar no sols engrescador sinó veritablement emocionant.

Ens vam poder posar al dia de cadascú de nosaltres i per això vàrem necessitar ben be tres o quatre hores plenes de preguntes, abraçades, emocions, somriures i sorpreses. Resulta curiós el fet de no veure a una persona en tants anys i tot d'una, al retrobar-la tant temps després, esquivar ràpidament l'impacte que ens produeixen els seus canvis físics per a tornar a veure-la i sentir-la com abans, com si sols hagués passat un parell de setmanes que no ens vèiem. Ahir ens va passar una mica això fins al punt que a mitjanit tothom estava ja tan engrescat, xerraire i alegre que recordava molt qualsevol matí al bar de la facultat entre classe i classe. De fet el to de les converses era similar i en un moment donat amb tothom ja posat al dia van començar a sortir les propostes, idees i bogeries a fer exactament igual que quan teníem vint anys. Una de les mes interessants passava per a fer una edició "revival" de la nostra estimada revista "Des de la trinxera" amb nous articles i aportacions per a regalar als actuals estudiants a la universitat; altres apuntaven  ja a repetir viatges, rutes i trobades del passat.

Entre riures i records regats amb cervesa va anar passant la nit com si res hagués canviat en molts anys. I tot d'una vaig parar-me a pensar en tot el que m'havien explicat, en els diferents recorreguts professionals, en les trajectòries vitals diverses de cadascú de nosaltres veient que la gran majoria havíem exercit la professió tots aquests anys i seguíem al peu del canó, en diferents moments personals i en cicles diversos: qui exercia rols directius, qui havia estat sempre a la mateixa feina, qui havia passat per molts llocs, qui pensava en les persones a atendre amb molta energia, qui parlava apassionadament, qui ho feia amb mes desgana, qui volia aprendre, qui tenia dubtes, qui estava de tornada i qui cercava noves vies….

Em vaig adonar que tots i cadascú de nosaltres estimem la nostra professió i malgrat estar en diferents cicles professionals, àmbits, estatus o ideals hem aconseguit aquest darrer quart de segle ajudar a construir l'Educació Social, fer-la crèixer i malgrat tots els entrebancs i errors , dirigir-la amb fermesa cap a la població que volem atendre, creient encara en que la suma dels petits esforços farà crèixer la societat sencera.
Per tot això aquest matí la ressaca no m'ha impedit sentir-me orgullosisím de tots nosaltres i encara més, molt feliç i ilusionat al mirar endevant, cap als propers 25 anys i sentir pel que faig cada dia la mateixa passió que sentia en els primers moments.

Si alguna cosa teníem en aquells anys era il.lusió i poc després passió pel que anavem aprenent i descobrint a la feina. Ahir vaig copsar que no l'havíem perdut. Aquesta rauxa pot tenir cicles i passar per moments mes dolços, desencantats o fins i tot agònics pero no es perd i és el que ens ha ajudat, ens ajuda i ens permetrà seguir construint una professió meravellosa i apassionant com poques.


Estic molt feliç d'haver compartit ahir amb vosaltres i desitjo de tot cor seguir retrobant-vos ... m'acomiadaré avui donant-vos les gràcies a tots i totes doncs heu estat part imprescindible en la meva formació com a persona... 

Amunt aquesta primera promoció d'eduques!!!!

11 comentarios:

  1. gracies i gracies de nou. gracies per sentir i per compartir aquest sentiment amb tots i totes escrivint-ho amb les paraules més boniques

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  4. Hem estat i som afortunats/des, has copsat el vincle i la relació que vam forjar. Creativitat,il.lusió,confiança... Moltes ganes de gaudir, riure i passió per la professió. Gràcies David

    ResponderEliminar
  5. Sense paraules. Em trec la gorra davant la seva eloquència, mestre.

    ResponderEliminar
  6. no se si quedará registrado mi comentario al colarme en un grupo que desconocia... ante la incertidumbre no aportaré un largo texto para que finalmente no quede nada (¿o sí?...) al fin y al cabo estoy en esa antigua foto en primera fila (normal teniendo en cuenta que preparaba el autodisparador y salia corriendo).

    ResponderEliminar
  7. ¡¡Dios mio¡¡: las NT están locas, ¿porque aparezco como residente? juassssss, algú adivina qui sóc???

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. angela😘 fue una noche especial y ojala hibieramos conseguido estarctodos/as. pero a pesar de la usencia estuvisteis presente entre nosotros. estvimos todos entre recuerdos, risas y anecdotas
      un abrazo muy fuerte😘🤗

      Eliminar
  8. ¡Angela! Hauries d'haver vingut!!! Ha estat una nit màgica ♥
    A veure si a la propera t'afegeixes!
    David m'encanta la teva manera d'explicar-ho. Ja poden passar anys, que ens tornem a veure i torno a tenir aquella sensació d'energia que corre entre nosaltres, aquell bon rotllo que mai es va trencar, aquelles sensacions qe no es perden.
    Sou un grup meravellos, ja no canviarem mai. Petonassos!!

    ResponderEliminar
  9. Companyes, amics, estimadíssims!!
    Sembla fins i tot un conte de fades tot això que ha escrit el David ..
    si no hagués estat, pensaria que somniava
    Però aquest dolç somni és real!!
    I jo em sento igual de feliç que tots vosaltres i amb les mateixes ganes de repetir.
    Fins molt aviat, abraçada x tothom

    ResponderEliminar
  10. Fantàstic relat David !! Certament va ser una experiència de cicle vital... vam copsar com el pas dels anys ha anat canviant la forma dels nostres cossos però també vam sentir, retrobar i compartir la part més essencial de cadascú de nosaltres (el gest, l'expressió, la vibració) com si no hagués passat el temps. Va ser molt emotiu!

    Gràcies per compartir aquests moments de FELICITAT !!

    ResponderEliminar