Vistas de página en total

google analytics

miércoles, 15 de febrero de 2023

30 anys de la primera promoció d'educadores i educadors socials

 



Avui, quinze de febrer de 2023 hem celebrat un acte a la Facultat d'Educació de la UB per a commemorar el 30è aniversari dels estudis d'Educació Social. Mentre escric  m'adono que són una pila d'anys i gairebé em sembla impossible que hagin passat tan ràpid però així és; aquest tren no s'atura i cal gaudir del viatge al màxim. I gaudir és el que hem pogut fer avui en un matí ple d'emoció, retrobaments amb antics alumnes i professors, anècdotes, companys ben lluny seguint per streaming, records i sobretot molta felicitat compartida per sentir-nos part d'uns estudis i una professió que hem ajudat a construir i desenvolupar-se.

 

Les xerrades (tant de professorat d'aquells anys com de representants dels alumnes) han girat entorn de la construcció dels estudis, les anècdotes, el procés  de  construcció de la diplomatura, el context històric, els antics plans d’estudi, les vivències d’aquella època i altres. Hem vist fotos antigues; recordat “frases cèlebres” de professors; rescatat vivències de molts ex-alumnes que les darreres setmanes havíem anat enviant per a recollir-les avui i revivenciat durant una estona aquells dies llunyans.

 

Com acostuma a passar en jornades com la d’avui, les emocions estan ben presents en tots els participants.. Molts  de nosaltres ens  hem anat veient al llarg dels anys però ens costa fer trobades tots plegats i quan ens retrobem alguna mena de màgia s’apodera de nosaltres traslladant-nos a remots matins dels inicis dels anys noranta a la facultat llavors ubicada a la Diagonal. Per un dia s'esborra el pas del temps en els nostres rostres i tornem a relacionar-nos i veure’ns com aquell jovent il.lusionat que vam compartir formació.

 

Les educadores i educadors socials de la primera i successives promocions devem molt a l'esforç de molts professionals que, abans que nosaltres van lluitar i esdevenir referents per a la professió. Educadors com Antoni Julià, Faustino Guerau i d'altres han estat recordats avui en el context històric de la prèvia a la creació de la diplomatura. També s'ha esmentat als responsables de l'antiga escola Flor de Maig i el mateix Xavier Cervera juntament amb Maite Montagut, que n'havien estat directors abans que professors dels estudis a la universitat, ens han recordat amb emoció els inicis de tot plegat.


Hem pogut escoltar a professors històrics com Jaume Trilla o Miquel Martínez i hem saludat amb emoció a d'altres que també han vingut: Enric Ripollés, Violeta Núñez, Ramona Valls, Miquel Gómez, Carme Fortuny, Josep Maria Puig i d'altres. Ens ha agradat a tots poder escoltar a una de les nostres més estimades referents, Carme Panchón, fent la cloenda esmentant tant la seva tasca com a educadora en un moment històric clau per a la protecció a la infància del nostre país com en la seva  etapa com a professora i en el deganat. Ens hem retrobat amb d'altres com en Cèsar Muñoz, antic educador d'aquella època i referent en qüestions de participació infantil i juvenil. I també hem pogut trobar a faltar a algunes persones molt importants com Antoni Petrus, el nostre company i mestre Pere Ponce i la molt estimada Pilar Heras. 


Tot plegat ha estat una jornada encisadora. Molts de nosaltres anem a dormir avui amb el cor ple d'alegria i ben reforçats sobre la nostra tria professional i els esforços realitzats. Mentre escric aquestes línies abans que Morfeo m'enxampi penso, des d'una gran felicitat, que he tingut molta sort de poder haver compartit amb totes aquestes persones, amb els meus companys i companyes de promoció, amb els nostres mestres dins i fora de les aules. He tingut molta sort per a poder dedicar-me a aquesta professió meravellosa que, a dia d'avui amb els meus cinquanta anys al capdamunt, encara m'apassiona i em fa vibrar. He estat i sóc molt afortunat de poder dedicar-me al que m'agrada, a gaudir-ho tot i les dificultats i els moments inabastables. Sempre he cregut que disposar d'una feina en la que es pot ajudar a provocar canvis positius de petits bocins de món i ànimes és un privilegi del que potser no en som molt conscients. I cada cop m'adono més -deuen ser coses de l'edat- que hi ha sabers i mirades que sols s'esclareixen amb els anys de pràctica i reflexió; que sols es poden copsar amb major claredat quan hom porta al damunt diguem-ne tres dècades a la professió i és precisament això el que encara fa més apassionant aquest viatge donat que en la recerca constant de millora podem comprovar que les receptes que abans ens han servit potser ara ja han prescrit. I sí, això lluny de cansar o desanimar, ens ha de rejovenir i donar empenta. I sí, les ganes de lluitar i de vigoritzar el nostre esperit per a dur-lo de nou a aquella adolescència i joventut en la que crèiem que canviaríem el món, també ha d'emergir contínuament i -si bé amb prudència- ajudar-nos a concebre noves possibilitats, acompanyaments o "inèdits viables" (com diu l'amic Cèsar Muñoz) per efectivament canviar-lo o fer-nos comprovar que ja l'hem ajudat a canviar.

 

Des d'aquí un petó molt gran a tots els meus companys i companyes de promoció, a tot el professorat que es va deixar la pell aquells primers anys i a tots aquells professionals que estimen el que fan.