La memòria acostuma a
fallar i cada cop sabem amb major certesa científica que els records (que
literalment fan reviure els mateixos circuits neuronals que d'antuvi) sovint es
van reconstruint amb el temps amb capes i mes capes d'invencions personals involuntàries.
Potser per això és molt saludable poder compartir-los i reviure'ls de nou amb aquelles persones que en un moment
de la nostra vida ens van acompanyar en alguna part del camí. I és precisament això el
que ahir vam fer els antics companys i companyes de la primera promoció dels
estudis d'Educació Social de la Universitat de Barcelona en una nit màgica que
un bon grup vam anar allargant fins a trenc d'alba, com en els bons temps.
Potser molts de
nosaltres ja ens havíem anat veient en alguna trobada anterior però el fet
d'aplegar-nos tanta gent com enguany en un any per a celebrar els nostres
inicis universitaris allà per un llunyà 1992
va resultar no sols engrescador sinó veritablement emocionant.
Ens vam poder posar al
dia de cadascú de nosaltres i per això vàrem necessitar ben be tres o quatre
hores plenes de preguntes, abraçades, emocions, somriures i sorpreses. Resulta
curiós el fet de no veure a una persona en tants anys i tot d'una, al retrobar-la
tant temps després, esquivar ràpidament l'impacte que ens produeixen els seus
canvis físics per a tornar a veure-la i sentir-la com abans, com si sols hagués
passat un parell de setmanes que no ens vèiem. Ahir ens va passar una mica això
fins al punt que a mitjanit tothom estava ja tan engrescat, xerraire i alegre
que recordava molt qualsevol matí al bar de la facultat entre classe i classe.
De fet el to de les converses era similar i en un moment donat amb tothom ja
posat al dia van començar a sortir les propostes, idees i bogeries a fer
exactament igual que quan teníem vint anys. Una de les mes interessants passava
per a fer una edició "revival" de la nostra estimada revista
"Des de la trinxera" amb nous articles i aportacions per a regalar
als actuals estudiants a la universitat; altres apuntaven ja a repetir viatges, rutes i trobades del
passat.
Entre riures i records
regats amb cervesa va anar passant la nit com si res hagués canviat en molts
anys. I tot d'una vaig parar-me a pensar en tot el que m'havien explicat, en
els diferents recorreguts professionals, en les trajectòries vitals diverses de
cadascú de nosaltres veient que la gran majoria havíem exercit la professió
tots aquests anys i seguíem al peu del canó, en diferents moments personals i
en cicles diversos: qui exercia rols directius, qui havia estat sempre a la
mateixa feina, qui havia passat per molts llocs, qui pensava en les persones a
atendre amb molta energia, qui parlava apassionadament, qui ho feia amb mes
desgana, qui volia aprendre, qui tenia dubtes, qui estava de tornada i qui
cercava noves vies….
Em vaig adonar que
tots i cadascú de nosaltres estimem la nostra professió i malgrat estar en
diferents cicles professionals, àmbits, estatus o ideals hem aconseguit aquest
darrer quart de segle ajudar a construir l'Educació Social, fer-la crèixer i
malgrat tots els entrebancs i errors , dirigir-la amb fermesa cap a la població
que volem atendre, creient encara en que la suma dels petits esforços farà
crèixer la societat sencera.
Per tot això aquest
matí la ressaca no m'ha impedit sentir-me orgullosisím de tots nosaltres i
encara més, molt feliç i ilusionat al mirar endevant, cap als propers 25 anys i
sentir pel que faig cada dia la mateixa passió que sentia en els primers moments.
Si alguna cosa teníem
en aquells anys era il.lusió i poc després passió pel que anavem aprenent i descobrint a la
feina. Ahir vaig copsar que no l'havíem perdut. Aquesta rauxa pot tenir cicles
i passar per moments mes dolços, desencantats o fins i tot agònics pero no es
perd i és el que ens ha ajudat, ens ajuda i ens permetrà seguir construint una
professió meravellosa i apassionant com poques.
Estic molt feliç
d'haver compartit ahir amb vosaltres i desitjo de tot cor seguir retrobant-vos ... m'acomiadaré avui donant-vos les gràcies a tots i totes doncs heu estat part imprescindible en la meva formació com a persona...
Amunt aquesta primera promoció d'eduques!!!!
gracies i gracies de nou. gracies per sentir i per compartir aquest sentiment amb tots i totes escrivint-ho amb les paraules més boniques
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarHem estat i som afortunats/des, has copsat el vincle i la relació que vam forjar. Creativitat,il.lusió,confiança... Moltes ganes de gaudir, riure i passió per la professió. Gràcies David
ResponderEliminarSense paraules. Em trec la gorra davant la seva eloquència, mestre.
ResponderEliminarno se si quedará registrado mi comentario al colarme en un grupo que desconocia... ante la incertidumbre no aportaré un largo texto para que finalmente no quede nada (¿o sí?...) al fin y al cabo estoy en esa antigua foto en primera fila (normal teniendo en cuenta que preparaba el autodisparador y salia corriendo).
ResponderEliminar¡¡Dios mio¡¡: las NT están locas, ¿porque aparezco como residente? juassssss, algú adivina qui sóc???
ResponderEliminarangela😘 fue una noche especial y ojala hibieramos conseguido estarctodos/as. pero a pesar de la usencia estuvisteis presente entre nosotros. estvimos todos entre recuerdos, risas y anecdotas
Eliminarun abrazo muy fuerte😘🤗
¡Angela! Hauries d'haver vingut!!! Ha estat una nit màgica ♥
ResponderEliminarA veure si a la propera t'afegeixes!
David m'encanta la teva manera d'explicar-ho. Ja poden passar anys, que ens tornem a veure i torno a tenir aquella sensació d'energia que corre entre nosaltres, aquell bon rotllo que mai es va trencar, aquelles sensacions qe no es perden.
Sou un grup meravellos, ja no canviarem mai. Petonassos!!
Companyes, amics, estimadíssims!!
ResponderEliminarSembla fins i tot un conte de fades tot això que ha escrit el David ..
si no hagués estat, pensaria que somniava
Però aquest dolç somni és real!!
I jo em sento igual de feliç que tots vosaltres i amb les mateixes ganes de repetir.
Fins molt aviat, abraçada x tothom
Fantàstic relat David !! Certament va ser una experiència de cicle vital... vam copsar com el pas dels anys ha anat canviant la forma dels nostres cossos però també vam sentir, retrobar i compartir la part més essencial de cadascú de nosaltres (el gest, l'expressió, la vibració) com si no hagués passat el temps. Va ser molt emotiu!
ResponderEliminarGràcies per compartir aquests moments de FELICITAT !!