La memòria acostuma a
fallar i cada cop sabem amb major certesa científica que els records (que
literalment fan reviure els mateixos circuits neuronals que d'antuvi) sovint es
van reconstruint amb el temps amb capes i mes capes d'invencions personals involuntàries.
Potser per això és molt saludable poder compartir-los i reviure'ls de nou amb aquelles persones que en un moment
de la nostra vida ens van acompanyar en alguna part del camí. I és precisament això el
que ahir vam fer els antics companys i companyes de la primera promoció dels
estudis d'Educació Social de la Universitat de Barcelona en una nit màgica que
un bon grup vam anar allargant fins a trenc d'alba, com en els bons temps.
Potser molts de
nosaltres ja ens havíem anat veient en alguna trobada anterior però el fet
d'aplegar-nos tanta gent com enguany en un any per a celebrar els nostres
inicis universitaris allà per un llunyà 1992
va resultar no sols engrescador sinó veritablement emocionant.
Ens vam poder posar al
dia de cadascú de nosaltres i per això vàrem necessitar ben be tres o quatre
hores plenes de preguntes, abraçades, emocions, somriures i sorpreses. Resulta
curiós el fet de no veure a una persona en tants anys i tot d'una, al retrobar-la
tant temps després, esquivar ràpidament l'impacte que ens produeixen els seus
canvis físics per a tornar a veure-la i sentir-la com abans, com si sols hagués
passat un parell de setmanes que no ens vèiem. Ahir ens va passar una mica això
fins al punt que a mitjanit tothom estava ja tan engrescat, xerraire i alegre
que recordava molt qualsevol matí al bar de la facultat entre classe i classe.
De fet el to de les converses era similar i en un moment donat amb tothom ja
posat al dia van començar a sortir les propostes, idees i bogeries a fer
exactament igual que quan teníem vint anys. Una de les mes interessants passava
per a fer una edició "revival" de la nostra estimada revista
"Des de la trinxera" amb nous articles i aportacions per a regalar
als actuals estudiants a la universitat; altres apuntaven ja a repetir viatges, rutes i trobades del
passat.
Entre riures i records
regats amb cervesa va anar passant la nit com si res hagués canviat en molts
anys. I tot d'una vaig parar-me a pensar en tot el que m'havien explicat, en
els diferents recorreguts professionals, en les trajectòries vitals diverses de
cadascú de nosaltres veient que la gran majoria havíem exercit la professió
tots aquests anys i seguíem al peu del canó, en diferents moments personals i
en cicles diversos: qui exercia rols directius, qui havia estat sempre a la
mateixa feina, qui havia passat per molts llocs, qui pensava en les persones a
atendre amb molta energia, qui parlava apassionadament, qui ho feia amb mes
desgana, qui volia aprendre, qui tenia dubtes, qui estava de tornada i qui
cercava noves vies….
Em vaig adonar que
tots i cadascú de nosaltres estimem la nostra professió i malgrat estar en
diferents cicles professionals, àmbits, estatus o ideals hem aconseguit aquest
darrer quart de segle ajudar a construir l'Educació Social, fer-la crèixer i
malgrat tots els entrebancs i errors , dirigir-la amb fermesa cap a la població
que volem atendre, creient encara en que la suma dels petits esforços farà
crèixer la societat sencera.
Per tot això aquest
matí la ressaca no m'ha impedit sentir-me orgullosisím de tots nosaltres i
encara més, molt feliç i ilusionat al mirar endevant, cap als propers 25 anys i
sentir pel que faig cada dia la mateixa passió que sentia en els primers moments.
Si alguna cosa teníem
en aquells anys era il.lusió i poc després passió pel que anavem aprenent i descobrint a la
feina. Ahir vaig copsar que no l'havíem perdut. Aquesta rauxa pot tenir cicles
i passar per moments mes dolços, desencantats o fins i tot agònics pero no es
perd i és el que ens ha ajudat, ens ajuda i ens permetrà seguir construint una
professió meravellosa i apassionant com poques.
Estic molt feliç
d'haver compartit ahir amb vosaltres i desitjo de tot cor seguir retrobant-vos ... m'acomiadaré avui donant-vos les gràcies a tots i totes doncs heu estat part imprescindible en la meva formació com a persona...
Amunt aquesta primera promoció d'eduques!!!!