El passat més de febrer vaig seure un dia amb el telèfon
i una mica enrrabiat vaig escriure el següent:
Hoy estoy de mala leche, lo
reconozco. De muy mala leche. Que sea
lunes no es el motivo principal. Recordarme cada dos minutos que me muero por
un cigarrillo en mi primer dia -de nuevo- sin tabaco sí que es el motivo de mi
mal humor. Sin embargo, el hecho de enterarme casualmente esta tarde que un
nuevo convenio, en este caso el de salud (que no sociosanitario) que rige en el
sector privado en salud mental (léase todos los recursos de salud mental
infantil, juvenil y de adultos de toda Catalunya) se acaba de actualizar
mejorando las condiciones laborales de miles de educadores, integradores,
psicólogos, terapeutas, psiquiatras, enfermeros, pedagogos, etc me ha dejado
prácticamente en shock. Y es que aparte de alegrarme por todos ellos -que lo
merecen sobradísimamente tras años de tragarse sapos sin cesar en sus recursos-
he empezado a comparar situaciones salariales y me he indignado profundamente.
Ya se sabe que las comparaciones son odiosas.
Vamos a poner un ejemplo comparando
mi salario como director de un recurso residencial con el encargo de ser el
GUARDADOR LEGAL de un conjunto de menores de edad. Es decir, para los profanos, tengo la
responsabilidad PERSONAL de responder legalmente y de todos los modos por las
vidas de todos estos niños, niñas y adolescentes a mi cargo. Se trata de un
cargo que implica RESPONSABILIDAD PERSONAL sobre la vida de otras personas.
Vamos a comparar quien cobra más o
menos mi salario (recordad la responsabilidad que recae en mi) en nuestros
ámbitos de trabajo:
-
Un educador social en un
Crae público.
- Un maestro de primaria de escuela o un profe de IES.
-
Un terapeuta, educador,
maestro o enfermero en el ámbito de salud mental.
Ahora vamos a ver salarios
comparados que son bastante mayores al mío (un mínimo de entre 200 i 500€ por
encima del mio):
⁃ Educador social en crae
público con algún plus (de tiempo, peligrosidad, etc).
⁃ Un coordinador/a académico
en escuela concertada y en escuela pública.
⁃ Un coordinador de equipos
en el ámbito de salud mental en hospital de dia, Csmij, etc.
Y finalmente, salarios que están muy
por encima del mío (y curiosamente de parecida responsabilidad). Pongamos que
se trata de salarios entre 600 i 1000€ o más superiores al mío:
⁃ Coordinador, subdirección y
dirección de un Crae público (exactamente con el mismo encargo y
responsabilidad que la mía, pero con unos 1000€ de diferencia).
⁃ Caps d’estudi,
subdirecciones y direcciones de escuelas concertadas y públicas.
⁃ Subdirección y dirección de
recursos de salud mental con intervención socioeducativa.
Resumen:
NOS TOMAN EL PELO. EL SISTEMA DE
PROTECCIÓN SE SOSTIENE POR QUE LOS QUE LO SUFRIMOS AGUANTAMOS AÑO TRAS AÑO
CARROS Y CARRETAS. ¿POR QUÉ? TAL VEZ PORQUE NOS APASIONA LO QUE HACEMOS Y
CREEMOS QUE ES FUNDAMENTAL Y BÁSICO. TAL VEZ PORQUE ESPERAN QUE NUESTRO
COMPROMISO SE CONFUDA CON LA MILITANCIA Y A LA FALTA DE RECONOCIMIENTO…. TAL VEZ PORQUE TIENEN CLARO QUE PESE A
NUESTRAS QUEJAS NO VAMOS A DEJAR EN LA ESTACADA A LAS PERSONAS QUE ATENDEMOS…..
Ja veieu que estava una
mica aïrat. Avui segueixo mosquejat i contrariat. Tot segueix igual.
Aquesta setmana comencen
les negociacions entre les entitats del tercer sector i els sindicats per tal
de donar-li una nova volta al conveni d’infància en risc. Ja era hora!
Però no ens enganyem;
aquesta nova negociació (que durarà potser tot l’any) no s’ha iniciat amb la
intenció de millorar les condicions del sector sinó que ha estat motivada per a
intentar almenys igualar les millors condicions que tenen ara mateix els
diversos convenis espanyols. Com ens hem de veure! Tan punters que sempre hem
estat aquí amb un tercer sector potent i viu i ara ratejant per a poder atrapar
els convenis espanyols!
Sigui com sigui
començarà la negociació i aquest cop sembla que es vol fer una autèntica
revolució eliminant els conceptes de “cicle continuat” i “no continuat” i
introduint nous conceptes salarials molt més diversos basats en una diversitat
de plusos. La veritat és que no se molt
bé com encaixar-ho i no se encara si serà bo o dolent. No tinc clar d’on surt la idea ni com es durà
a la pràctica. El que sí que tinc claríssim és que tant a la patronal com a
l’administració (i potser també als grans sindicats) el que més els convé és
intentar fer oblidar la reivindicació d’igualar condicions dels professionals
de les entitats privades amb els de l’administració. RECORDEM: MATEIXA FEINA I
RESPONSABILITAT AMB INCOMPARABLES CONDICIONS SALARIALS I LABORALS EN GENERAL.
I els convé fer oblidar
aquest debat perquè tots els professionals del ram ens hem empetitit tant que
no ens acabem de creure la importància cabdal de la nostra feina. Una feina, la nostra, bàsica per al
funcionament social; imprescindible per a persones vulnerables, en la que
nosaltres ens deixem la pell a diari exposant-nos a situacions de desgast
emocional intensíssim i implicant-nos fins al moll de l’os (be… cal dir que no
tothom, però hauria de ser així).
Els convé fer oblidar
aquesta reivindicació d’equiparació per que per als grans poders econòmics i
polítics nosaltres som sols petites peces de control social (sí, control
social, no ens enganyem…. Recordeu les lectures de Foucault?) que ens dediquem
al que ens dediquem majoritàriament per vocació i aquest fet fa que ens
“llegeixin” com aquesta colla de professionals de segona que desenvolupen
tasques “heroiques i boniques” però que no aportem benefici econòmic directe
(eeep, indirecte sí que ho fem!… vejam que farien sense nosaltres?).
Així doncs i en l’encaix
d’aquesta negociació aquí van algunes propostes (que tampoc son de màxims) per
a qui se les vulgui llegir.
Aviso, però, que estan
desendreçades i potser algunes engloben d’altres però les aboco sense més:
1.
Equiparació salarial
entre sector públic i privat. Els infants i adolescents tutelats a centres
públics sota els mateixos drets de tutela son atesos fins ara per professionals
que cobren -de mitjana un 30-40% més que els seus homònims d’entitats. Ja no parlem
d’estabilitat o condicions.
2.
Eliminació del cicle
continuat i el no continuat. Tots som professionals i els de primera línia son
igual d’importants que els especialitzats.
3.
Sistema de plusos
salarials (fins i tot individuals i no anecdòtics sinó ben pagats) amb alguns
dels imprescindibles:
-
Evidentment la
nocturnitat.
-
Els anys d’experiència i
la capacitat de formar nous professionals.
-
La disponibilitat 24hrs
pagada (i no donar-la per feta a les direccions de Crae 24hrs, 365 dies l’any,
insostenible).
-
La perillositat en Creis
i similars.
-
El treball en festius i
caps de setmana.
-
Les urgències i hores
extra necessàries.
-
Els plusos de
responsabilitat (quedar-se sol/a a càrrec d’un establiment, la càrrega personal
que implica la guarda legal d’infants i adolescents! i altres).
-
Els plusos per aportació
individual d’experiència i formació a la resta del equip i projecte (les
formacions de post-grau, les experteses, etc)
-
Els plusos per a
projectes i encàrrecs puntuals o sostinguts a professionals concrets.
4.
Sistema d’organització
que contemplés les diferents categories des de les Direccions, sotsdireccions,
coordinacions diverses amb una lògica d’experiència i responsabilitat incloent
també els serveis i professionals que fan diagnòstic i proposta de forma
general i atenent als diversos plusos segons la tipologia de projecte.
5.
Obligatorietat de
supervisions tècniques dels equips.
6.
Obligatorietat a tots
els projectes de formació continuada en contenció i gestió emocional i sistema
d’acompanyament mensual.
7.
Reflexió sobre el
sistema de vacances i consideració en ampliar-les en aquells recursos amb major
càrrega.
8.
Reflexió sobre les
jubilacions. La gran majoria de professionals no poden sostenir les seves tasques
per sobre de la seixantena tant per qüestions físiques com emocionals. Començarem
a caure com a mosques infartades!
9.
Revisió dels sistemes de
seguretat i de gestió dels riscos.
10.
Regulació del marc de
responsabilitat professional i delimitació clara entre educadors/es, integradors/es,
psicòlegs, pedagog/ues....
11. Una altra proposta controvertida: els plusos derivats de treball per objectius (que caldria delimitar molt bé). Ja sé que respòn a una lògica empresarial però ja està instaurat en sistemes com el ICS, per exemple. En el nostre cas es podria adaptar a molts aspectes i podria servir per augmentar el treball en equip i els resultats. Podria anar de molt generalista ("Informes i documentació entregada a temps", "Compliment de la programació trimestral", "Compliment de totes les tutories previstes i registrades"...) a més concret o innovador ("% de compliment d'objectius en els PEIS", "compliment dels objectius de creixement professional", "% de compliment dels objectius anuals del projecte", "projectes o accions innovadores", "proactivitat i compromís"...)
Aquesta llista la podeu
anar ampliant, modificant o el que sigui. M’encantaria rebre comentaris al
respecte!!