ALGUNES PROPOSTES PER A UN NOU CONVENI

El passat més de febrer vaig seure un dia amb el telèfon i una mica enrrabiat vaig escriure el següent:

 

Hoy estoy de mala leche, lo reconozco. De muy mala leche.  Que sea lunes no es el motivo principal. Recordarme cada dos minutos que me muero por un cigarrillo en mi primer dia -de nuevo- sin tabaco sí que es el motivo de mi mal humor. Sin embargo, el hecho de enterarme casualmente esta tarde que un nuevo convenio, en este caso el de salud (que no sociosanitario) que rige en el sector privado en salud mental (léase todos los recursos de salud mental infantil, juvenil y de adultos de toda Catalunya) se acaba de actualizar mejorando las condiciones laborales de miles de educadores, integradores, psicólogos, terapeutas, psiquiatras, enfermeros, pedagogos, etc me ha dejado prácticamente en shock. Y es que aparte de alegrarme por todos ellos -que lo merecen sobradísimamente tras años de tragarse sapos sin cesar en sus recursos- he empezado a comparar situaciones salariales y me he indignado profundamente. Ya se sabe que las comparaciones son odiosas.

 

Vamos a poner un ejemplo comparando mi salario como director de un recurso residencial con el encargo de ser el GUARDADOR LEGAL de un conjunto de menores de edad.  Es decir, para los profanos, tengo la responsabilidad PERSONAL de responder legalmente y de todos los modos por las vidas de todos estos niños, niñas y adolescentes a mi cargo. Se trata de un cargo que implica RESPONSABILIDAD PERSONAL sobre la vida de otras personas.

 

Vamos a comparar quien cobra más o menos mi salario (recordad la responsabilidad que recae en mi) en nuestros ámbitos de trabajo:

-          Un educador social en un Crae público.

-          Un maestro de primaria de escuela o un profe de IES.

-          Un terapeuta, educador, maestro o enfermero en el ámbito de salud mental.

 

Ahora vamos a ver salarios comparados que son bastante mayores al mío (un mínimo de entre 200 i 500€ por encima del mio):

⁃        Educador social en crae público con algún plus (de tiempo, peligrosidad, etc).

⁃        Un coordinador/a académico en escuela concertada y en escuela pública.

⁃        Un coordinador de equipos en el ámbito de salud mental en hospital de dia, Csmij, etc.

 

Y finalmente, salarios que están muy por encima del mío (y curiosamente de parecida responsabilidad). Pongamos que se trata de salarios entre 600 i 1000€ o más superiores al mío:

⁃        Coordinador, subdirección y dirección de un Crae público (exactamente con el mismo encargo y responsabilidad que la mía, pero con unos 1000€ de diferencia).

⁃        Caps d’estudi, subdirecciones y direcciones de escuelas concertadas y públicas.

⁃        Subdirección y dirección de recursos de salud mental con intervención socioeducativa.

 

Resumen:

NOS TOMAN EL PELO. EL SISTEMA DE PROTECCIÓN SE SOSTIENE POR QUE LOS QUE LO SUFRIMOS AGUANTAMOS AÑO TRAS AÑO CARROS Y CARRETAS. ¿POR QUÉ? TAL VEZ PORQUE NOS APASIONA LO QUE HACEMOS Y CREEMOS QUE ES FUNDAMENTAL Y BÁSICO. TAL VEZ PORQUE ESPERAN QUE NUESTRO COMPROMISO SE CONFUDA CON LA MILITANCIA Y A LA FALTA DE RECONOCIMIENTO….  TAL VEZ PORQUE TIENEN CLARO QUE PESE A NUESTRAS QUEJAS NO VAMOS A DEJAR EN LA ESTACADA A LAS PERSONAS QUE ATENDEMOS…..

 

 

Ja veieu que estava una mica aïrat. Avui segueixo mosquejat i contrariat. Tot segueix igual.

Aquesta setmana comencen les negociacions entre les entitats del tercer sector i els sindicats per tal de donar-li una nova volta al conveni d’infància en risc. Ja era hora!

Però no ens enganyem; aquesta nova negociació (que durarà potser tot l’any) no s’ha iniciat amb la intenció de millorar les condicions del sector sinó que ha estat motivada per a intentar almenys igualar les millors condicions que tenen ara mateix els diversos convenis espanyols. Com ens hem de veure! Tan punters que sempre hem estat aquí amb un tercer sector potent i viu i ara ratejant per a poder atrapar els convenis espanyols!

 

Sigui com sigui començarà la negociació i aquest cop sembla que es vol fer una autèntica revolució eliminant els conceptes de “cicle continuat” i “no continuat” i introduint nous conceptes salarials molt més diversos basats en una diversitat de plusos.  La veritat és que no se molt bé com encaixar-ho i no se encara si serà bo o dolent.  No tinc clar d’on surt la idea ni com es durà a la pràctica. El que sí que tinc claríssim és que tant a la patronal com a l’administració (i potser també als grans sindicats) el que més els convé és intentar fer oblidar la reivindicació d’igualar condicions dels professionals de les entitats privades amb els de l’administració. RECORDEM: MATEIXA FEINA I RESPONSABILITAT AMB INCOMPARABLES CONDICIONS SALARIALS I LABORALS EN GENERAL.

 

I els convé fer oblidar aquest debat perquè tots els professionals del ram ens hem empetitit tant que no ens acabem de creure la importància cabdal de la nostra feina.  Una feina, la nostra, bàsica per al funcionament social; imprescindible per a persones vulnerables, en la que nosaltres ens deixem la pell a diari exposant-nos a situacions de desgast emocional intensíssim i implicant-nos fins al moll de l’os (be… cal dir que no tothom, però hauria de ser així).

 

Els convé fer oblidar aquesta reivindicació d’equiparació per que per als grans poders econòmics i polítics nosaltres som sols petites peces de control social (sí, control social, no ens enganyem…. Recordeu les lectures de Foucault?) que ens dediquem al que ens dediquem majoritàriament per vocació i aquest fet fa que ens “llegeixin” com aquesta colla de professionals de segona que desenvolupen tasques “heroiques i boniques” però que no aportem benefici econòmic directe (eeep, indirecte sí que ho fem!… vejam que farien sense nosaltres?).

 

Així doncs i en l’encaix d’aquesta negociació aquí van algunes propostes (que tampoc son de màxims) per a qui se les vulgui llegir.

Aviso, però, que estan desendreçades i potser algunes engloben d’altres però les aboco sense més:

 

1.              Equiparació salarial entre sector públic i privat. Els infants i adolescents tutelats a centres públics sota els mateixos drets de tutela son atesos fins ara per professionals que cobren -de mitjana un 30-40% més que els seus homònims d’entitats. Ja no parlem d’estabilitat o condicions.

2.              Eliminació del cicle continuat i el no continuat. Tots som professionals i els de primera línia son igual d’importants que els especialitzats.

3.              Sistema de plusos salarials (fins i tot individuals i no anecdòtics sinó ben pagats) amb alguns dels imprescindibles:

-          Evidentment la nocturnitat.

-          Els anys d’experiència i la capacitat de formar nous professionals.

-          La disponibilitat 24hrs pagada (i no donar-la per feta a les direccions de Crae 24hrs, 365 dies l’any, insostenible).

-          La perillositat en Creis i similars.

-          El treball en festius i caps de setmana.

-          Les urgències i hores extra necessàries.

-          Els plusos de responsabilitat (quedar-se sol/a a càrrec d’un establiment, la càrrega personal que implica la guarda legal d’infants i adolescents! i altres).

-          Els plusos per aportació individual d’experiència i formació a la resta del equip i projecte (les formacions de post-grau, les experteses, etc)

-          Els plusos per a projectes i encàrrecs puntuals o sostinguts a professionals concrets.

 

4.              Sistema d’organització que contemplés les diferents categories des de les Direccions, sotsdireccions, coordinacions diverses amb una lògica d’experiència i responsabilitat incloent també els serveis i professionals que fan diagnòstic i proposta de forma general i atenent als diversos plusos segons la tipologia de projecte.

5.              Obligatorietat de supervisions tècniques dels equips.

6.              Obligatorietat a tots els projectes de formació continuada en contenció i gestió emocional i sistema d’acompanyament mensual.

7.              Reflexió sobre el sistema de vacances i consideració en ampliar-les en aquells recursos amb major càrrega.

8.              Reflexió sobre les jubilacions. La gran majoria de professionals no poden sostenir les seves tasques per sobre de la seixantena tant per qüestions físiques com emocionals. Començarem a caure com a mosques infartades!

9.              Revisió dels sistemes de seguretat i de gestió dels riscos.

10.          Regulació del marc de responsabilitat professional i delimitació clara entre educadors/es, integradors/es, psicòlegs, pedagog/ues....

11. Una altra proposta controvertida: els plusos derivats de treball per objectius (que caldria delimitar molt bé). Ja sé que respòn a una lògica empresarial però ja està instaurat en sistemes com el ICS, per exemple. En el nostre cas es podria adaptar a molts aspectes i podria servir per augmentar el treball en equip i els resultats. Podria anar de molt generalista ("Informes i documentació entregada a temps", "Compliment de la programació trimestral", "Compliment de totes les tutories previstes i registrades"...) a més concret o innovador ("% de compliment d'objectius en els PEIS", "compliment dels objectius de creixement professional", "% de compliment dels objectius anuals del projecte", "projectes o accions innovadores", "proactivitat i compromís"...)

 

Aquesta llista la podeu anar ampliant, modificant o el que sigui. M’encantaria rebre comentaris al respecte!!