+ Humans

L'altre  diumenge per la tarda vaig aprofitar per apropar-me al CCCB per a poder gaudir d'una exposició que ja feia díes que tenía al llistat  de coses a fer  de la meva agenda: "+ Humans. El futur de la nostra espècie". Vaig anar tot sol, sense ningú amb qui comentar, llegint i rellegint les informacions, delectant els videos amb atenció, reflexionant sobre tot el que apareixia i escoltant els comentaris dels meus companys visitants, acció aquesta, la d'escoltar als altres, que requereix d'entrenament i atenció.

L'exposició, perfectament equilibrada en quant a l'estètica, els continguts, la rigorisitat i el possibilisme em va deixar autènticament bocabadat. Presentar de manera tan magistral el futur de la humanitat a partir d'avenços tecnològics i hipótesis de futur de manera clara i sintètica em va donar molt de gust i em va fer pensar moltíssim en les possibilitats i amenaces amb les que haurem d'enfrontar-nos els propers anys.

Vaig gaudir i imaginar amb tecnologies esperançadores en el món de la salut i la sostenibilitat ambiental, les màquines generadores d'empatia, l'apropament inevitable de tots els èssers humans, l'allargament de l'esperança de vida i l'impacte en l'economia, la familia i les relacions humanes, la sexualitat del futur, la robótica domèstica, la gestió del temps i el pensament, la infantesa i l'educació. A banda de recomenar-vos amb molt d'èmfasi que hi aneu abans que marxi a un altre país també voldria compartir el profund impacte que vaig sentir un cop vaig sortir del CCCB i vaig anar lligant caps i rumiant. I és que sempre que parlem o pensem en el futur ho fem des de la hipòtesi, l'exageració o el radicalisme positiu o negatiu. I en aquest cas vaig veure tant clar que la tecnología actual ja permet la majoria de propostes de l'exposició que per una banda em vaig sentir desbordat i per altra ben motivat a enfrontar-me a  tot allò que vindrà esperançat que podem fer una millor societat.

A la primera part de l'exposició em vaig emprovar el "casc desaccelerador" i la "màquina avatar". El primer artilugi consistia en un casc que, un cop posat, mostrava un monitor intern amb una visió alentida del temps, amb imatges processades en un lapse més lent que obria una possibilitat a la reflexió en una societat tan accelerada i urgent com la  nostra. El segon consistía en una mena d'arnilla amb una càmera instalada al darrere amb un angular que permetia veure't en temps real i poder contemplar l'efecte de la teva pròpia vida en moviment en tercera persona difuminant la realitat de la realitat virtual.

Es tracta de dos exemples concrets dels moltíssims que em van colpir i em van fer replantejar el present i el futur en clau de persona, pare, parella, fill i professional de l'educació social. I és que cal saber que ens trobem en un moment històric autènticament excepcional; un cop passades les grans revolucions que van modificar la vida humana ens trobem tot just encetant la gran revolució tecnològica que, al igual que l'agrícola i l'industrial, ens duran en poques generacions cap a un mòn radicalment diferent on les concepcions avui més integrades hauran quedat obsoletes i oblidades.

La gran preocupació que totes les persones que treballem amb persones tenim rau en la possibilitat de pèrdua de valors, la dràstica reducció d'interaccions entre els individus, els profunds canvis a nivell de xarxa relacional propera substituïts poc a poc per l'aparell globalitzador i un nou veïnatge virtual o llunyà en l'espai, els nous aparells educatius i el tracte que faran dels sistemes emocionals, l'inmediatesa en tots els àmbits de la vida humana, les noves estructures familiars i l'impacte en la socialització, la nova organització laboral i l'impacte en les famílies -com estructura fonamental de la societat- i altres molts aspectes fascinants d'imaginar a la vegada que terrorífics pensats des del nostre pensament de 2016. 

Tot i passar-ho tot pel filtre de la por caldrà reconèixer també que les societats en transformació radical (com la nostra avui dia) acostumen a patir greus crisis que desemboquen en nous plantejaments i en una progressiva adaptació. És per això que com a persones i com a professsionals caldrà que les properes dècades estiguem absolutament alerta i conscients dels canvis. No podrem educar als nostres infants amb les mateixes metodologíes que coneixem avui dia i s'imposarà una formació permanent per part dels adults així com una consciència clara "d'aquí i ara" per a poder empatitzar i comprendre la gent jove en el seu moment històric. Qüestions com l'educació emocional i la innovació en l'ensenyament seran absolutament imprescindibles per a poder adaptar les persones a un mòn en ràpida transformació. Les emocions i els valors crec que seran la màxima prioritat en un entorn cada cop més tecnologitzat en que la realitat virtual, la robòtica i altres prendran cada cop més espai a la nostra humanitat. Per això mateix caldrà educar cada cop amb més força en allò que ens fa autènticament humans i que rau en el coneixement d'un mateix i les seves emocions així com en els valors humans compartits que cal preservar per a que ens puguin servir de far i guia per sempre.

Haurem també de ser conscients -especialment aquells que ens dediquem a treballar amb població més desfavorida- que les distàncies socials s'enxamplaran enormement entre aquelles persones amb més formació i les que no han pogut accedir favorint la creació de societats dualitzades que a la llarga poden dur a un mòn de primera i un altre de segona (bé, de fet ja és quelcom que tenim present avui dia…).

Com a educador i pedagog em comprometo des d'avui a lluitar i treballar al màxim per potenciar intensament  l'enfortiment de les capacitats, habilitats, emocions i valors que ens defineixen com a èssers humans… és la nostra única esperança i si ens en sortim podem pensar en unes generacions futures més justes, felices i equilibrades. Som-hi!!