Avui, quinze de febrer de 2023 hem
celebrat un acte a la Facultat d'Educació de la UB per a commemorar el 30è
aniversari dels estudis d'Educació Social. Mentre escric m'adono que són una pila d'anys i gairebé em
sembla impossible que hagin passat tan ràpid però així és; aquest tren no
s'atura i cal gaudir del viatge al màxim. I gaudir és el que hem pogut fer avui
en un matí ple d'emoció, retrobaments amb antics alumnes i professors,
anècdotes, companys ben lluny seguint per streaming, records i sobretot molta
felicitat compartida per sentir-nos part d'uns estudis i una professió que hem
ajudat a construir i desenvolupar-se.
Les xerrades (tant de professorat
d'aquells anys com de representants dels alumnes) han girat entorn de la
construcció dels estudis, les anècdotes, el procés de
construcció de la diplomatura, el context històric, els antics plans
d’estudi, les vivències d’aquella època i altres. Hem vist fotos antigues;
recordat “frases cèlebres” de professors; rescatat vivències de molts
ex-alumnes que les darreres setmanes havíem anat enviant per a recollir-les
avui i revivenciat durant una estona aquells dies llunyans.
Com acostuma a passar en jornades com la
d’avui, les emocions estan ben presents en tots els participants.. Molts de nosaltres ens hem anat veient al llarg dels anys però ens
costa fer trobades tots plegats i quan ens retrobem alguna mena de màgia
s’apodera de nosaltres traslladant-nos a remots matins dels inicis dels anys
noranta a la facultat llavors ubicada a la Diagonal. Per un dia s'esborra el
pas del temps en els nostres rostres i tornem a relacionar-nos i veure’ns com
aquell jovent il.lusionat que vam compartir formació.
Les educadores i educadors socials de la
primera i successives promocions devem molt a l'esforç de molts professionals
que, abans que nosaltres van lluitar i esdevenir referents per a la professió.
Educadors com Antoni Julià, Faustino Guerau i d'altres han estat recordats avui
en el context històric de la prèvia a la creació de la diplomatura. També s'ha
esmentat als responsables de l'antiga escola Flor de Maig i el mateix Xavier
Cervera juntament amb Maite Montagut, que n'havien estat directors abans que
professors dels estudis a la universitat, ens han recordat amb emoció els
inicis de tot plegat.
Hem pogut escoltar a professors històrics com Jaume Trilla o Miquel Martínez i hem saludat amb emoció a d'altres que també han vingut: Enric Ripollés, Violeta Núñez, Ramona Valls, Miquel Gómez, Carme Fortuny, Josep Maria Puig i d'altres. Ens ha agradat a tots poder escoltar a una de les nostres més estimades referents, Carme Panchón, fent la cloenda esmentant tant la seva tasca com a educadora en un moment històric clau per a la protecció a la infància del nostre país com en la seva etapa com a professora i en el deganat. Ens hem retrobat amb d'altres com en Cèsar Muñoz, antic educador d'aquella època i referent en qüestions de participació infantil i juvenil. I també hem pogut trobar a faltar a algunes persones molt importants com Antoni Petrus, el nostre company i mestre Pere Ponce i la molt estimada Pilar Heras.
Tot plegat ha estat
una jornada encisadora. Molts de nosaltres anem a dormir avui amb el cor ple
d'alegria i ben reforçats sobre la nostra tria professional i els esforços
realitzats. Mentre escric aquestes línies abans que Morfeo m'enxampi penso, des
d'una gran felicitat, que he tingut molta sort de poder haver compartit amb
totes aquestes persones, amb els meus companys i companyes de promoció, amb els
nostres mestres dins i fora de les aules. He tingut molta sort per a poder
dedicar-me a aquesta professió meravellosa que, a dia d'avui amb els meus cinquanta
anys al capdamunt, encara m'apassiona i em fa vibrar. He estat i sóc molt
afortunat de poder dedicar-me al que m'agrada, a gaudir-ho tot i les
dificultats i els moments inabastables. Sempre he cregut que disposar d'una
feina en la que es pot ajudar a provocar canvis positius de petits bocins de món
i ànimes és un privilegi del que potser no en som molt conscients. I cada cop
m'adono més -deuen ser coses de l'edat- que hi ha sabers i mirades que sols
s'esclareixen amb els anys de pràctica i reflexió; que sols es poden copsar amb
major claredat quan hom porta al damunt diguem-ne tres dècades a la professió i
és precisament això el que encara fa més apassionant aquest viatge donat que en
la recerca constant de millora podem comprovar que les receptes que abans ens
han servit potser ara ja han prescrit. I sí, això lluny de cansar o desanimar,
ens ha de rejovenir i donar empenta. I sí, les ganes de lluitar i de vigoritzar
el nostre esperit per a dur-lo de nou a aquella adolescència i joventut en la
que crèiem que canviaríem el món, també ha d'emergir contínuament i -si bé amb
prudència- ajudar-nos a concebre noves possibilitats, acompanyaments o
"inèdits viables" (com diu l'amic Cèsar Muñoz) per efectivament
canviar-lo o fer-nos comprovar que ja l'hem ajudat a canviar.
Des d'aquí un petó molt gran a tots els meus
companys i companyes de promoció, a tot el professorat que es va deixar la pell
aquells primers anys i a tots aquells professionals que estimen el que fan.